Tema: 13 iPad en educació Primària: Aplicacions pràctiques

TEMA 13. IPAD EN EDUCACIÓ PRIMÀRIA: APLICACIONS PRÀCTIQUES

 1.     QUÈ ÉS L’IPAD?

L’Ipad és un dels ordinadors “tablet”: és un aparell fi, de la grandària d’una revista amb una pantalla tàctil a colors que permet als usuaris navegar per la web, veure pel·lícules, enviar correus electrònics i llegir llibres electrònics, entre altres coses.

Té un teclat en la pantalla, també un teclat opcional físic, a més d’un programari especial per a fulls de càlcul i processament de textos.

No obstant això, els analistes diuen que la seua principal característica està en l’aspecte multimèdia, com llegir periòdics o veure vídeos, més que la seua utilitat com a laptop.

2.     CARACTERÍSTIQUES D’UN IPAD

-          Pantalla retina.

-          Multi-Touch panoràmica de 9,7 (polsades en diagonal) retroil·luminada per LED amb tecnologia IPS.

-          Resolució de 2.048 x 1.536 píxels a 264 píxels per polsada (p/p).

-          Coberta cleròfoba antipolsades.

-          Compatible amb la presentació simultània de múltiples idiomes i grups de caracters.

-          Càmera iSight de 5 megapíxels.

-          Enfocament automàtic. Enfocament per toc.

-          Detecció facial en fotografies.

-          Enregistrament de vídeo en HD (1080p) de fins a 30 fotogrames per segon amb àudio.

-          Estabilització de vídeo.

-          Càmera Face Estafi per a fotos i vídeos de qualitat VGA de fins a 30 fotogrames per segon.

-          Geoetiquetat de fotos i vídeo.

-          Lector de pantalla VoiceOver.

-          Reproducció de subtítols ocults.

-          Interfície Assitive Touch per a accessoris de suport.

-          Ampliació a pantalla completa.

-          Lletra gran.

-          Pantalla en blanc sobre negre.

-          Ajust a volum esquerra/dreta.

3.     PROPOSTES DE TREBALL PER IPAD(propostes d’activitats per realitzar a Primària)

• Enregistrament d’àudio. Gravar i editar àudios amb Caster Free: lectures, locucions, dramatitizacions, exposicions, entrevistes, etc.

• Esquema. Emprar Wikipanion per llegir un article de Wikipedia durant uns minuts i després realitzar un mapa conceptual amb MindJet. 

• Mapa conceptual. Resumir els continguts d’un tema de llengua o coneixement del medi creant un mapa conceptual amb Idea Sketch. 

• Resum de notícies. Buscar i llegir un article usant un lector de notícies d’un períodic per després elaborar un document de text en resposta a un conjunt de preguntes amb el programa Documents Free i enviar-ho com a adjunt al professor/a utilitzant el client Mail.

• Comentari de lectura. Llegir un llibre digital en iBook i després de la seua lectura elaborar un document en Documents Free amb la fitxa tècnica, breu resum i opinió personal.

• Narració visual. Crear una narració visual emprant Puppet Pals on es trien escenaris de fons, personatges, animacions i gravant locucions d’àudio.

• Gràfics estadístics. Crear gràfics a partir d’una taula de distribució de freqüències en un full de càlcul amb Documents Free. 

• Fitxes PDF. Realitzar anotacions en una fitxa en forma PDF mitjançant pdf-Notis free per a emetre-la al professor/a pujant-la a un espai comú.

• Edició d’imatges. Localitzar i descarregar una foto utilitzant el navegador web Safari. A continuació s’insereix la imatge en una nota d’EverNote per afegir textos i una locució d’àudio que completa el treball d’un tema.

• Geolocalització de materials. Explorar una zona geogràfica, comarca, província, país, etc. amb Google Earth. Situar marcadors que continguen textos, imatges, enllaços, etc. Gravar un recorregut turístic. Es pot completar la informació amb World Explorer. 

4.     EL IPAD EN L’AULA DE PRIMÀRIA

• Emprar en format intuïtiu i natural, ja que per al seu ús, no és necessari cap coneixement informàtic previ. 

• Simplement amb la seua manipulació, aprens les claus d’ús de forma ràpida.

• Permet treballar les diferents àrees del currículum a través de les seues aplicacions, augmentant la concentració de l’alumnat i possibilitant l’aprenentatge lúdic.

• L’iPad possibilita el treball individualitzat adaptant-se al ritme d’aprenentatge de l’alumne alhora que permet la creació de grups homogenis de treball usant un dispositiu grupal (sempre en grups reduïts, perquè l’aprenentatge siga significatiu).

5.    APLICACIONS IPAD PER EDUCACIÓ PRIMÀRIA

• IWriteWords: aprofita al màxim la pantalla tàctil de l’iPad per ensenyar i estimular als nens l’escriptura. És una gran manera d’ajudar als nens al fet que aprenguen a escriure d’una manera divertida. I fins i tot, els permet reproduir les paraules assolides amb puny i lletra del seu fill.

• Read Me Stories: és una aplicació molt bé animada que conté una biblioteca d’històries potencials que es poden comprar – que li permet veure un llibre de cada sèrie abans de comprar-ho. Les animacions són brillants i acolorides i les veus són molt divertides, per això considere que és una gran manera d’aconseguir que els nens llegeixen coses diferents tots els dies. 

• Kid Paint: lleva tot el complicat i els deixa amb la millor aplicació de dibuix i pintura per als nens. Kid Paint inclou alguns jocs agradables que estan obligats a ser gratuïts, com és el “stams” (que fins i tot poden fer els seus propis efectes de so).

• Magic Piano: és una aplicació que fins i tot ha protagonitzat un èxit en YouTube amb un gat jugant amb un iPad. És musical, divertida i entretinguda que captura l’atenció dels nens de totes les edats. M’agrada especialment l’opció del teclat especial i els rajos de llum que il·luminen. Segurament els nens de totes les edats es sentiran atrets per aquesta aplicació.

• Math Party: és un joc multijugador de càlcul mental per a tots a partir dels 5 anys. Cada jugador tria el seu nivell de dificultat, perquè els nens puguen jugar en contra dels seus pares. L’objectiu del joc és fer clic en les boles en l’ordre dels càlculs que apareixen.

• ABC 123 Writing Practice: t’ajuda a aprendre com escriure lletres i nombres en Anglès.

6.  VÍDEOS

7.  CONCLUSIÓ

En afrontar la iniciativa d'incorporar les tauletes a l'ús quotidià de l'aula es pot optar per un compromís amb diferents nivells d'integració. El més immediat i menys transgressor és utilitzar la tauleta carregada de llibres digitals com a substitutiu dels llibres de text. L'alumnat podria seguir realitzant els treballs al seu quadern de paper però consultant la informació en la tablet. Una segona fase s'obre quan es disposa de la possibilitat de connexió a Internet d'una forma digna. En aquest cas ja es poden consultar les webs d'Internet i utilitzar aquesta informació en projectes d'investigació i tasques online com les descrites anteriorment. Com hem vist la tablet també permet estimular l'enfocament constructiu de l'aprenentatge, tant en modalitat offline com online, en proporcionar un ampli repertori de programes amb els quals es poden construir objectes: documents de textos, mapes conceptuals, àlbums de fotos, àudios, vídeos, etc.

7. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:

• Barroso Osuna, J., & Cabero Almenara, J.. (2013). Nuevos escenarios digitales. Madrid: Pirámide.
• https://www.youtube.com/watch?v=gawiceU7-s4  (Vídeo anterior)
• http://canaltic.com/blog/?p=1566

Tema: 12 Aplicacions educatives de programari

TEMA 12. APLICACIONS EDUCATIVES DE PROGRAMARI

TEMA 19 (pàg. 361)

1.     QUÈ ÉS LINUX?

Linux és un sistema operatiu, compatible Unix. Dues característiques molt peculiars ho diferencien de la resta de sistemes que podem trobar en el mercat.

-          La primera, és que és lliure, això significa que no hem de pagar llicència a cap casa desenvolupadora de programari per al seu l’ús.

-          La segona, és que el sistema ve acompanyat del codi font.

El sistema ho formen el nucli del sistema (kermel) més un gran nombre de programes/biblioteques que fan possible la seua utilització. Molts d’aquests han estat possibles gràcies alprojecte GNU, per això mateix, molts criden a Linux, GNU/Linux.

El projecte GNU, que es va iniciar en 1983 per Richard Stallman, té com a objectiu el desenvolupament d'un sistema operatiu Unix complet i compost enterament de programari lliure.

La històriaa del nucli Linux està fortament vinculat a la del projecte GNU. el 1991 Linux Torvalds va començar a treballar en un reemplaçament no comercial per MINIX que més endavant acabaria sent Linux.

Les arquitectures en les quals es pot utilitzar Linux són Intel 386-, 486-, Pentium Pro, Pentium II/III/IV, IA-64, Amd 5x86, Amd64, Cyrix i Motorola 68020, IBM, S/390, zSeries, DEC Alpha, ARM, MIPS, ...

2.     SOFTWARE LLIURE(Pàg. 364)

-          Llibertat 0 - Llibertat d’usar el programa amb qualsevol propòsit.

-          Llibertat 1 -Llibertat d’estudiar com funciona el programa el programa i adaptar-lo a les teues necessitats.

-          Llibertat 2 -Llibertat de distribuir còpies.

-          Llibertat 3 - Llibertat de millorar el programa i fer públiques les millores amb la finalitat de que tota la comunitat es beneficie.

3.     AVANTATGES I DESAVANTATGES DEL SOFTWARE LLIURE (I) 

(pàg. 364)

AVANTATGES

• Estalvis de gran quantitat de diners en l’adquisició de llicències.

• Combat efectiu a la còpia il·lícita de programari.

• Eliminació de barreres de pressupostos.

• Molts col·laboradors de primera línia amb ganes d’ajudar.

• Temps de desenvolupament sobre alguna cosa que no existeix són menors per l’amplia disponibilitat d’eines i llibreries.

• Les aplicacions són fàcilment auditades abans de ser usades en processos de missió crítica, a més del fet que les més populars es troben molt depurades.

• Tendeix a ser molt eficient (perquè molta gent ho optimitza, millora).

• Tendeix a ser molt divers: la gent que contribueix té moltes necessitats diferents i això fa que el programari estigui adaptat a una quantitat més gran de problemes.

• Al ser un programari lliure no està atacat per virus.

DESAVANTATGES

• La corba d’aprenentatge és major.

• El programari lliure no té garantia provinent de l’autor.

• Es necessita dedicar recursos a la reparació d’errates.

• No existia una companyia única que protegirà tota la tecnologia.

• Les interfícies amigables amb l’usuari (GUI) i la multimèdia tot just s’estan estabilitzant.

• L’usuari ha de tenir nocions de programació, ja que l’administració del sistema recau molt en l’automatització de tasques.

• La diversitat de distribucions, mètodes de emmagatzematge, llicències d’ús, eines amb una mateixa fi, etc., poden crear confusió.

4.     LLIUREX

LliureX, és una distribució GNU/Linux, està basat completament en Programari Lliure i és gratuït, a més és un projecte de la Generalitat que té com objectiu la introducció de les TIC en el sistema educatiu. LliureX té un sistema operatiu com ho són Microsoft Windows, Apple Mac OSX o Google Android.  un sistema operatiu és el conjunt de programes que gestiona els recursos físics de l'ordinador i proveeix de serveis bàsics als programes d'aplicació. Juntament amb el sistema operatiu, són necessaris altres programes per poder realizar tasques útils ambb l'orddinador: els programes d'aplicació. Els més coneguts  són els programes informàtics, els navegadors web i els reproductors multimèdia que, per descomptat, tenen alternatives lliures en LliureX. Al conjunt que forma el sistema operatiu amb una selecció cooncreta d'aplicacins se li denmina distribució. Així doncs, LliureX és una distribució educativa que està basada principalment en Ubuntu i Debian. 

Gràcies al fet que LliureX  és prgramari lliure, ens proporciona una sèrie d'avantatges. Algunes d'elles són:

• Baix cost d'adquisició (en el nostre cas, nul).
• Innovació tecnològica (incorporant les últimes novetats)
• Indepeendència del prveïdor (som nosaltres mateixos)
• Adaptació del programa (a les necessitats demandades)
• Escrutini públic (qualsevol pot veure el codi fons)
• Localització d'idiomes (per tindre el sistema en valencià i castellà, entre altres) 

(Pàg. 370 i 371, tenim programes segons la nostra Comunitat)

5. RECURSOS BIBLIOGRÀFICS

• Barroso Osuna, J., & Cabero Almenara, J.. (2013). Nuevos escenarios digitales. Madrid: Pirámide.
• http://es.wikipedia.org/?title=GNU/Linux 
• http://www.linuxadictos.com/
• http://mestreacasa.gva.es/web/lliurex/lliurex

Tema: 11 Objectes d'aprenentatge i llicències d'internet

Tema 11: Objectes d'aprenentatge i llicències d'internet.

1.      Què són els objectes d'aprenentatge?

2.      On trobar objectes d'aprenentatge?

3.      Llicències d'internet

1. QUÈ SÓN ELS OBJECTES D'APRENENTATGE?

Qualsevol entitat, digital o no digital, que pugui ser usada, reutilitzada o referenciada durant l'aprenentatge recolzat per la tecnologia. Exemples dels objectes d'aprenentatge inclouen:

·         Contingut multimèdia

·         Contingut instructiu

·         Objectius d'aprenentatge

·         Programari educatiu i eines de programari

·         Persones, organitzacions o esdeveniments referenciats durant l'aprenentatge recolzat tecnològicament.

Les metadades són dades i regles sobre dades en el nostre cas ens proporcionen dades sobre els recursos d'aprenentatge i les seves regles d'utilització.

El scorm són els elements de continguts com imatges o textos, o més complexos poden ser lliçons o cursos que incloguin elements interactius com simulacions informàtiques o test d'avaluació.

2. ON TROBAR OBJECTES D'APRENENTATGE?

·         Projecte afegeix: Iniciativa del Ministeri d'Educació que ofereix nombrosos recursos elaborats per professors de tot el territori. Ofereix un cercador avançat amb el qual és possible localitzar els materials desitjats segons nivell educatiu, nivell d'agregació o format i, en general, per qualsevol característica que aquest descrita en les seves metadades. Quan trobem alguna cosa que s'adapti als nostres interessos, podem descarregar-lo en l'estàndard que més s'ajusti a les exigències de la nostra plataforma en un arxiu tipus ZIP.

·         Projecte LearningSpace: En aquesta biblioteca podem trobar centenars de recursos educatius, en forma de cursos en línia, que es poden descarregar en format SCORM. S'obtindrà, també en format ZIP.

3.     LLICÈNCIES D'INTERNET

De totes aquestes llicències selecciones les més destacades que són les que tenim a continuació: 

• Reconeixement (by): Es permet qualsevol explotació de l'obra, incloent una finalitat comercial, així com la creació d'obres derivades, la distribució de les quals també està permesa sense cap restricció.

• Reconeixement - No comercial (by-nc): Es permet la generació d'obres derivades sempre que no és fàcil un ús comercial. Tampoc es pot utilitzar l'obra original amb finalitats comercials.

• Reconeixement - No comercial - Compartiligual (by-nc-sa): No es permet un ús comercial de l'obra original ni de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s'ha de fer amb una llicència igual  a la qual regula a l'obra original. 

4. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

• Barroso Osuna, J., & Cabero Almenara, J.. (2013). Nuevos escenarios digitales. Madrid: Pirámide.
• https://www.youtube.com/watch?v=ParDCLiWeCk 

Tema: 10 Xarxes socials en educació: Twitter i Facebook

TEMA 10. XARXES SOCIALS EN EDUCACIÓ: TWITTER I FACEBOOK

TEMA 16

1.     DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DE LES XARXES SOCIALS

Algunes de les seues característiques més importants són:

-          Són xarxes de relacions personals, també anomenades comunitats, que proporcionen sociabilitat, suport, informació i un sentit de pertinença i identitat social.

-          Són grups de persones amb alguns interessos similars, que es comuniquen a través de projectes.

-          Existeix un cert sentit de pertinença a un grup amb una cultura comuna: es comparteixen uns valors, unes normes i un llenguatge en un clima de confiança.

-          Són llocs web que ofereixen serveis i funcionalitats de comunicació diversos per mantenir en contacte als usuaris de la xarxa.

-          Es basen en un programari especial que integra nombroses funcions individuals: blocs, wikis, etc. en una mateixa interfície.

-          Com exemples de xarxes socials més importants destaquen: Facebook, Twitter, MySpace, Ning, Second Life, Twenti.

2.     TIPUS DE XARXES SOCIALS

Segons activitat

• Microblogging. Permeten enviar i publicar missatges breus de text, així com seguir a altres usuaris. Twitter, Muugo, Plurk.

• Jocs. Els usuaris potencials són aquells que busquen relacionar-se per pujar. Second Life, Haboo.

• Geolocalització. Permet saber la posició d’un objecte, persona, monument. Foursquare, Metaki.

• Marcadors socials. A través d’etiquetes classifiquen, emmagatzemen, enllaços per ser compartits. Digg, Diigo.

Segons contingut

• Fotos. Permeten emmagatzemar, ordenar, buscar i compartir fotografies. Flickr, Fotolog, Panoramio.

• Música. Permeten escoltar música, a més de classificar-la i compartir-la. Last FM, Gooveshark.

• Vídeos. Permet crear perfils i llistes d’amics. Youtube, Vimeo.

• Documents. Es poden trobar, publicar i compartir textos. Scribd.

• Presentacions. Permeten classificar i compartir les seues presentacions professionals. Slideshare, Glogster, Photopeach.

• Notícies. Permeten veure la informació que més interessa. Digg, Meneame.

• Lectura. Es poden classificar les preferències literàlies. WeRead.

3.     USUARIS POTENCIALS:

• “Social media selectors”. Orientats a la funcionalitat en temes de la comunicació i contacte amb el grup de referència (40%).

• “Simple social networks”. Motivats per la dimensió lúdica i el relacional pel que fa al seu grup social (33%).

• Trend followers. L’entreteniment i la informació d’esdeveniments i festes constitueixen el seu principal leivmotiv (19%).

• “Social media addicts”. Tenen una clara intencionalitat professional (10%).

4.     TWITTER: 

La xarxa permet enviar missatges de text pla de baixa grandària amb un màxim de 140 caracters, cridats, tweets, que es mostren en la pàgina principal de l'usuari.

Els usuaris poden subscriure's als tweets d'altres usuaris.

Per defecte, els missatges són públics, podent difondre's privadament mostrant-los únicament a seguidors.

5.     FACEBOOK: 

Facebook és un lloc web de xarxes socials creat per Mark Zuckerberg i fundat per Eduardo Sverin, Chris Hughes i Dustin Muskovitz.

Originalment era un lloc per a estudiants de la Universitat d'Harvard, però actualment està obert a qualsevol persona que tingui un compte de correu electrònic.

Disposa d'una llista d'amics i un grup de pàgines, on es pot reunir gent d'interessos comuns.

Existeix la possibilitat d'incloure fotos i vídeos al mur.

6.     APLICACIONS EDUCATIVES DE TWITTER I FACEBOOK 

Canal de notícies en temps real per a la comunitat educativa.

-          Avís sobre la publicació de butlletins informatius periòdics.

-          Informacions de caràcter més oficial, com beques, dates d’exàmens...

-          Com agenda i recordatori d’esdeveniments tals com reunions o trobades.

Establir un canal de notícies en diferit, mitjançant l'ús de widgets que permeten publicar la informació de Twitter en les pàgines web.

Establir una comunicació bidireccional entre el centre i la comunitat educativa. A diferència d'un fòrum de discussió, l'abast de Twitter està restringit als seguidors dels usuaris.

Algunes aplicacions que té Facebook que es poden afegir al teu propi món.

Study Groups. És una manera ràpida i fàcil de col·laborar amb els seus companys de classe i planificar tasques per als seus cursos, pots crear llistes de tasques, discutir certs temes, establir horaris de les reunions.

Mathematical Formules. Amb aquesta aplicació podràs escriure missatges en el mur dels teus amics amb fórmules matemàtiques, aquestes formules s’escriuen amb la sintaxi de Latex.

CiteMe. Amb aquesta aplicació pots obtenir cites per a les teues notes amb format de WorldCat, el catàleg més gran del món.

BooksiRead. Pots qualificar i compartir opinions sobre els llibres de gent que té gustos similars als propis que tu utilitzes.

7. RECURSOS BIBLIOGRÀFICS

• Barroso Osuna, J., & Cabero Almenara, J.. (2013). Nuevos escenarios digitales. Madrid: Pirámide.
• http://es.wikipedia.org/wiki/Red_social 
• https://www.youtube.com/watch?v=fEubvKnw5Js

Àlbum digital amb pimpampum

Els Mamífers 

Tot esforç té la seua recompensa

Predicció del futur

EIXIREM DE LA CRISI

Tema: 9 Les Vidioconferències

Tema: 9 VIDEOCONFERÈNCIA

1.     QUÈ ÉS UNA VÍDEO CONFERÈNCIA? (pàg: 220)

Ø  És un mitjà de comunicació audiovisual i multimèdia

Ø  És un mitjà síncron que afavoreix la interacció en temps real.

Ø  Permet una comunicació bidireccional

Ø  Facilita la comunicació independent de l’espai

Ø  Permet incorporar diferents tipus de recursos

Ø  Permet el seu enregistrament  per visionar-ho en un altre moment no és necessari que l’altre escolte al mateix temps que)

Un altre concepte de la videoconferència és el que ens ofereix el manual que s’ha emprat al llarg de tot el meu blog “Nuevos escenarios digitales”; «el conjunt de maquinari i programari que permet la connexió simultània en temps real per mitjà d'imatge i so que fan relacionar-se i intercanviar informació de forma interactiva a persones que es troben geogràficament distants, com si estigueren en un mateix lloc de reunió » ( Cabero i Prendes , 2009 , 24 , citat en Cabero , 2000 , 98 ). A més, a causa dels avenços tecnològics, ara ens permeten la possibilitat no només de visualitzar la imatge dels nostres companys de reunió i compartir amb ells so, sinó també poder compartir documents a l'instant nostre escriptori o tenir una pissarra interactiva que tots els videoconferenciantes podran visualitzar i utilitzar de forma simultània.

(Ara ja no és necessari que agafem el nostre telèfon mòbil i parlar amb els nostres amics o familiars, sinó que actualment tots emprem el whatsApp, el faceboock, el Twitter per comunicar-nos amb el nostre entorn).

2.     TIPUS DE VIDEOCONFERÈNCIES:

En funció del suport tecnològic: 220

Ø  Tipus 1: sistemes de videoconferència basats en web. utilitzen la xarxa   com a plataforma i no és necessària la instal·lació de ningun programa o plugin per al navegador.(els que emprem en la web)

Ø  Tipus 2: sistemes de  videoconferències basats en la web que necessiten un plugin per funcionar.

Ø  Tipus 3: basats en l’escriptori

En funció del nombre de connexions que es realitzen: 

Ø  Videoconferències punt a punt. Existeixen dos equips connectats

Ø  videoconferència multipunt. Més de dos equips connectats.

3.     APLICACIONS EDUCATIVES:

Educació a distància:

Ø  Cursos, lliçons i tutories

Ø  Alumnes assisteixen a classes no ofertes en el seu centre

Ø  Tutoria remota per atenció personal

Ø  Professors comparteixen docència com altres professors remots de la mateixa temàtica

Ø  Cursos oferts fora de l’horari per a estudiants que no poden assistir en horari normal

Consulta a experts:

Ø  Panell de discussió

Ø  Un expert respon qüestionaris

Ø  Esdeveniments remots

Ø  Contacte amb investigadors del camp

Ø  Compartir experiències i interaccionar com protagonistes d’esdeveniments.

Projectes multicentro

Ø  Professors i alumnes col.laboren i intercanvien informació amb altres centres

Ø  Debats i conferències d’investigació compartits per diverses escoles

Ø  Aprenentatge col.laboratiu distribuït

Ø  Col.laboració i comunicació en projectes col.laboratius

Activitats professionals

Ø  Observació de pràctiques i discussió posterior

Ø  Cursos per a professors en servei

Ø  Tutorització de pràctiques remotes

Ø  Intercanvis i sdiscussió de mètodes

4.     QUINA DE LES SEGÜENTS ÉS UNA EINA DE VIDEOCONFERÈNCIES

Ø  Skype. És un programa que has d’instal.lar en l’ordinaror i et permet realitzar trucades d’un ordinador a un altre a través d’internet sense cap cost, encara que compta amb la posssibilitat. 

Ø  Ichat és un programa de MAC per realitzar vidioconferències en un ordinador Mac, encara que, com funciona mitjançant AIM, també és possible compatitzar-ho amb un PC. 

Ø  Adobe Connect: És un sistema de comunicació web segur amb el qual es poden realitzar reunions, defenses de treballs, tutories , ... independent de la ubicació dels participants ( sempre que tinguen accés a Internet).

Ø  Tokbox: no necessita xarrada per l'ordinador.